Antoñita Colomé
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 febrer 1912 Sevilla (Espanya) |
Mort | 28 agost 2005 (93 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | actriu, cantant |
Activitat | 1931 - 1988 |
Instrument | Veu |
|
Antonia Colomé Ruiz, coneguda com a Antoñita Colomé (Sevilla, 18 de febrer de 1912 - Madrid, 28 d'agost de 2005) fou una actriu, cantant i ballarina espanyola.[1][2]
Biografia
[modifica]Va debutar molt jove al teatre Eslava de Madrid i, a causa de l'èxit obtingut, es contractada per protagonitzar revistes musicals al Tívoli.[1] En el cinema, la seua primera actuació va ser el 1931 en la pel·lícula Un caballero de frac, de Roger Capellani, i poc després intervingué en Las luces de Buenos Aires al costat de Carlos Gardel. Posteriorment va treballar a les ordres de directors com Edgar Neville i Florián Rey, i entre les pel·lícules en què va participar destaquen El hombre que se reía del amor (1932), El negro que tenía el alma blanca (1934), El malvado Carabel (1935), El bailarín y el trabajador (1936), La señorita de Trévelez (1936) i La rueda de la vida (1942).
És considerada una de les grans estrelles del cinema espanyol de l'època de la segona república.[3][4] Es dona el cas que residí a Calella de Palafrugell durant l'estiu de 1936, abans d'embarcar-se cap a Marsella i dirigir-se a París.[5]
- 1931: Un caballero de frac, de Roger Capellani i Carlos San Martín
- 1932: Mercedes, de Josep Maria Castellví
- 1933: El hombre que se reía del amor, de Benito Perojo
- 1934: Dale de betún, de Raymond Chevalier
- 1934: El negro que tenía el alma blanca, de Benito Perojo
- 1934: Crísis mundial, de Benito Perojo
- 1935: Rataplán, de Francisco Elías
- 1935: El malvado Carabel, d'Edgar Neville
- 1935: Una mujer en peligro, de José Santugini
- 1935: La señorita de Trévelez, d'Edgar Neville
- 1936: El bailarín y el trabajador, de Lluís Marquina
- 1941: Héroe a la fuerza, de Benito Perojo
- 1942: La rueda de la vida, de Eusebio Fernández Ardavín
- 1942: Danza del fuego, de André Hugon i Jorge Salviche
- 1942: El frente de los suspiros, de Juan Orduña
- 1942: Idilio en Mallorca, de Max Neufeld
- 1943: Forja de almas, de Eusebio F. Ardavín
- 1943: Mi fantástica esposa, d'Eduardo García Maroto
- 1945: La gitana y el rey, de Manuel Bengoa
- 1946: La mentira de la gloria, de Julio de Fleischner
- 1946: El crimen de Pepe Conde, de José López Rubio
- 1947: Póker de ases, de Ramon Barreiro
- 1947: Revelación, de Antonio Obregón
- 1950: María Antonia la Caramba, de Arturo Ruiz Castillo
- 1951: Tercio de quites, d'Emilio Gómez Muriel
- 1977: La viuda andaluza, de Francisco Betriu
- 1981: Los alegres bribones, de Pancho Bautista
- 1988: Pasodoble, de José Luis García Sánchez
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 162,163. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Antoñita Colomé». Enciclopedia del Cine Español, 09-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Galán, Diego «Antoñita Colomé, 'flapper' de la República». El País, 05-09-2005.
- ↑ «Obituari». ABC, 01-09-2005 [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ Bruguera Martí, Maria. «Antoñita Colomé. Estiuejant d'excepció a Calella durant el llarg estiu del 36». Històries de Palafrugell, dimarts, 22 octubre 2019. [Consulta: 3 juliol 2020].